La gestió municipal és la governança més propera al ciutadà, i el seu impacte al teixit socioeconòmic territorial és directe i
immediat.
La higiene pública, la seguretat ciutadana, les taxes, i ben evidentment l’atur, són les preocupacions que tenim dia a dia. Per això crec que els governs locals dins de l’àmbit micropolític reduït són de gran repercussió en la nostra vida, en tant que formen part de la clau d’una sortida de la crisi política i el malestar que vivim. En definitiva, la bona governança local és el futur.
Ara bé, no entenc perquè l’Ajuntament del Vendrell és un dels més endeutats de tota Espanya. Molta gent no el troba atractiu, un poble que el tenim com un llit per dormir, per falta de comerços, zones per els vianants i centres comercials, tot i que El Vendrell ha estat un dels llocs on hi ha hagut més construccions durant l’última dècada. Aquest boom immobiliari ha semblat i sembla rendible, és la inversió perfecta per l’Ajuntament ja que confia en la recaptació d’IBI i taxes d’escombreries. Els darrers anys, l’Ajuntament ha duplicat les despeses de personal, però els ciutadans no apreciem que la qualitat de la vida al poble hagi incrementat, més aviat el contrari.
Una pujada de les taxes d’escombreries em semblaria bé si fos per pagar la mà d’obra i maquinària, en canvi, últimament veig els carrers més bruts que abans, vaja, que la pujada de la taxa és inversament proporcional al resultat que persegueix, tot i que evidentment, també hi ha una part de falta de civisme, que podria millorar-se per campanyes de sensibilització ciutadana. D’altres localitats, per exemple, multen seriosament als qui pixen als carrers o als propietaris dels gossos que no recullen les seves deposicions, però al Vendrell no hi ha carrer on no hi hagi mala olor.
Però a més, la pujada de l’IBI no em sembla adequada ara mateix perquè la riquesa immobiliària de les famílies ha caigut un bilió des de 2008, tal com es veu en aquest enllaç.
El principal problema és que ara estem pagant la factura del govern quadripartit, que tots recordem es va formar per fer aliança contra PxC. Ens apugen les taxes, els impostos, sembla que ens estan enviant el missatge: sou solidaris? Doncs pagueu.
No sé qui va treure aquesta doctrina de la pujada d’impostos tot i la degradació del valor del parc immobiliari, les dades xocants de l’atur o la pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans.
El que deia a uns amics: davant la falta d’una oposició de pes, ens trobem tots submisos al que decideixen els 16 regidors del govern del Vendrell, ja que sembla que s’han fusionat i tots voten en bloc pel simple fet de portar la contrària a PxC, encara que siguin decisions dolentes.
L’altre dia vaig comentar pel Twitter que penso seriosament votar Plataforma per Catalunya, però saben que per principis no ho puc fer, però crec que molta gent sí que ho farà i em temo una pujada de vots per falta d’una alternativa d’oposició poderosa. Està bé que PxC sigui minoritària per raons òbvies, però no pot ser que el quadripartit estigui aplaudint-se els uns als altres en plens extraordinaris que semblen una representació conforme a un guió previst, sense precs, sense preguntes i sense queixes. Tot i que vam aplaudir l’aliança a l’hora de formar govern, vam advertir que el pitjor que pot passar és justament aquesta aliança de poders polítics. No podem fer front a un grup que té segrestada la legislació per haver pactat un govern deixant de banda PxC.
